A "Somien els gats robòtics amb peixos elèctrics?", el peix robòtic Nemo neda a la pantalla que és també la seva peixera, sense immutar-se. El gat robòtic, assegut enfront de la pantalla, l'observa com si veiés un peix real nedar en una peixera de debò. De tant en tant s'aixeca, miola i intenta caçar el peix, sense èxit. Tret que es tracti d'una mala interpretació, potser el gat no ha caigut en l'engany. Pot ser que sigui conscient que no és més que un vídeo i només s'estigui divertint veient un DVD del famós Nemo… o potser és Disney Channel… un nou canal per a mascotes robòtiques. A mesura que els robots s'integren en la societat són cada vegada més realistes i reclamen actuar com agents morals. Així, pot ser que aquest gat robòtic tingui la capacitat i el desig d'experimentar activitats socials i plaers com els que ofereix la televisió. Encara que avui dia és un luxe posseir una sofisticada mascota robòtica, pot ser que molt aviat passi tot el contrari, com en la visió de Philip K. Dick.

Igual que el gat robòtic assegut enfront d'un peix robòtic de Walt Disney pot tenir el desig d'entretenir-se veient un programa de televisió per a mascotes, el robot “Gaude Mihi” (literalment "gaudeixo tot sol"), que es balanceja quan s'acosta el seu amo, pot ser que només busqui entretenir-se sol, eliminant per tant la participació del seu amo i redefinint així el paper de la joguina (i el del jugador).

La tercera instal·lació, "Hunting Trophies", planteja clarament preguntes sobre els drets dels animals, en aquest cas sobre la caça, però també obre nous interrogants sobre els robots domèstics i els robots en general, sobre el seu estatus, la seva funció i la seva integració en la societat.

France Cadet, nascuda el 1971, és una artista francesa. El seu treball qüestiona de manera irònica diferents aspectes dels debats científics. Va estudiar ciències abans de passar-se a l'art. És professora de robòtica a l'Escola de Belles Arts d'Aix-en-Provence. Coneguda per les seves obres amb robots i inspirades en la biologia, ha exposat en grup i en solitari a Europa, Japó, Corea, Xina, Brasil i als Estats Units. Va rebre el primer premi de VIDA 6.0 (Madrid) i el Digital Stadium Award a Tòquio. El Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo va comprar un dels seus robots. La majoria de les seves obres aborden problemes seriosos de manera irònica i lúdica: joguines divertides, jocs simpàtics, mascotes encantadores, robots adorables… En moltes de les seves obres utilitza gossos robòtics comercials que ha intervingut, customitzat i reprogramat amb conductes insòlites. Aquestes noves i estranyes criatures li permeten encarnar qüestions relatives als drets dels animals, els perills de la clonació o la eugenèsia i fer una reflexió social crítica sobre les qüestions ètiques i les possibles conseqüències d'un futur dominat per la tecnologia, a través d'un caricatura irònica però basada en fets molt reals.

http://cyberdoll.free.fr/cyberdoll