SonarMàtica
Max Dean, Raffaello D'Andrea, Matt Donovan
(CA)


Robotic Chair

La "Robotic Chair" (1984-2006) és una cadira de fusta d'aspecte corrent amb la capacitat de desmuntar-se i tornar a muntar-se sola. Abruptament, la cadira es desmunta i després procedeix, amb persistència i determinació, a buscar les seves parts i tornar a posar-se dempeus. La "Robotic Chair" es distingeix en el món dels objectes per la seva capacitat de suscitar empatia, compassió i esperança. Com a objecte, la cadira ha estat una companya constant i lleial en la història de la societat civil. Depenem d'ella per a sostenir el nostre cos igual que depenem del terra sota els nostres peus. La cadira és un reflex de l'individu i la societat al llarg d'una vida: cau, s'esmicola, es recompon i torna a posar-se dempeus, una vegada i una altra. La "Robotic Chair" ens recorda, articuladament i a gran escala, que hi ha màgia, que hi ha esperança. El seient de la "Robotic Chair" conté un robot personalitzat encarregat de l'ambiciosa tasca de localitzar les parts escampades (potes i respatller), tornar-se a muntar i recuperar el seu anterior estatus de cadira. La cadira és autònoma, guiada per un sistema de visió global i no depèn de la presència de l'espectador o de cap interacció per a funcionar.

Max Dean és artista visual i fa més de 35 anys que crea obres rellevants. Se'l coneix sobretot per les seves instal·lacions cinètiques interactives que exploren la naturalesa de la confiança i el control. La seva obra ha estat exposada al Canadà i a l'estranger. Entre les seves exposicions destaca "dAPERTutto" a la Bienal de Venècia de 1999; "Platea dell'umanita" a la Bienal de Venècia de 2001; "Voici, 100 Years of Contemporary Art" (Palais des Beaux-Arts, Brussel·les); "The Fifth Element" (Kunsthalle, Dusseldorf), "Iconoclash" i "Future Cinema" (ZKM, Karlsruhe). La cadira robòtica és el fruit de vint anys de treball i amb ella Dean continua la seva exploració de la robòtica i l'art.

Raffaello D'Andrea és un reconegut expert en el desenvolupament, aplicació i comercialització d'innovadors algoritmes i tecnologies per a dissenyar i controlar sistemes autònoms complexos. Professor de l'Institut Tecnològic de Zuric, Raffaello és catedràtic de Sistemes Dinàmics i Control del departament d'Enginyeria Mecànica. És cofundador tècnic i Assessor Tecnològic Cap de Kiva Systems, una empresa d'alta tecnologia de Boston que ha desenvolupat un revolucionari sistema de logística que empra centenars de robots mòbils totalment autònoms. També és un artista contemporani de prestigi l'obra del qual ha estat exposada internacionalment.

Matt Donovan és artista, dissenyador industrial i conservador d'obres d'art cinètiques. Va estudiar a l'Ontario College of Art and Design i des de llavors treballa com a dissenyador industrial per a artistes. Format en belles arts però amb una comprensió instintiva de l'enginyeria, a la seva carrera l'art i el disseny són inseparables. Entre les seves obres destaquen "History Machines", amb Hallie Siegel, i col·laboracions amb Max Dean i Raffaello D'Andrea a "Robotic Chair" i en el disseny mecànic de "The Table". Alguns dels projectes en els quals ha participat han estat exposats a la National Gallery de Canadà i a la Bienal de Venècia. Ha exposat a ARS Electronica, ARC, Luminato Festival i la Galeria Olga Korper.